Una esquerda cap les llibertats socials

El 1968 va ser un any carregat d’esdeveniments, alguns dels quals van ser decisius per la transformació del món occidental. En diferents països moviments multitudinaris repercutiran en diversos àmbits de la vida social.

Vagues, manifestacions, revoltes i enfrontaments amb les forces polítiques i de l’ordre públic, avançaven d’est a oest com una onada que convidava a afegir-s’hi. La societat occidental cansada de l’opressió enceta una esquerda en la cerca de llibertats en el seu sentit més ampli.

Molts autors parlen de “revolució social” que inicien estudiants universitaris per una banda i treballadors per una altra amb manifestacions i vagues ,que responien a protestes puntuals dels col·lectius, però a les que s’afegia la població amb múltiples reivindicacions.

Les revoltes destaquen en ciutats com París, Praga, Nova York, Mèxic i altres ciutats més. El nostre país no fou aliè als esdeveniments i es van iniciar en algunes ciutats porugues manifestacions encara sota l’esgotada dictadura franquista.

"Nunca ha habido un año com 1968, y es poco probable que vuelva a haberlo. En un tiempo en que naciones y culturas estaban aún separadas y eran muy distintas, tuvo lugar en todo el mundo una combustión instantánea de espíritus rebeldes." (Kurlansky, M.,2005; 1968; ed.Destino)

Lurdes Albiac lourdes.albiac@uvic.es

llegir m�s

El Barça, el símbol i orgull dels catalans

L'Any 1968 a Can Barça no va ser un gran any, tot i que l'equip va guanyar la Copa del Generalisimo i el seu porter Salvador Sadurní va ser el guanyador del trofeu Zamora.
A la final de Copa el Barça va vèncer al Bernabéu contra el Reial Madrid per 0-1 gràcies a un gol en pròpia porta del madridista Zunzunegui. Aquesta final ha passat a la història com la final de les ampolles.
Eren anys de decadencia per el conjunt blaugrana sempre reprimit pels estaments de l'esport i pel règim de Franco.

Això però ara ha canviat i portem dues lligues seguides i el dimecres 17 de maig podem aconseguir la Copa d'Europa, la segona de la nostra història, tant de bó els culers aquest dia podrem festejar amb cava l'èxit aconseguit.

PD: Esperem guanyar ja que sinó hauré de borrar aquest darrer paràgraf. Som-hi Barça!

Francesc Bacardit
francesc.bacardit@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

Què feia Sabina al 1968?
Per quin motiu el poso en aquesta secció?
Bé Joaquin Sabina a l'any 68' tenia 19 anys i estudiava a la universitat de Granada. Poc després se´n va anar a viure a Londres a viure d'okupa i a col.laborar amb exiliats espanyols en moviments culturals i del món del teatre.
Bé, sóc un amant de les lletres de Sabina, i la raó per la qual he fet aquesta breu introducció és pel fet de deixar en aquest raconet del bloc (ja hem catalanitzat la paraula) la cançó que va composar sobre el nostre any, el 1968.

Lletra de la cançó 1968
http://www.letrascanciones.org/joaquin-sabina/inventario/1968.php

Francesc Bacardit
francesc.bacardit@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

El moviment Hippie a les Illes Balears

El Francesc Bacardit ja ha fet referència abans a les arrels del moviment Hippie, però aquest article s'ha d'enfocar en la seva expansió fora de les fronteres nord-americanes i, en concret, en allò que va ocasionar a les Illes Balears. Es diu que uns 700 hippies van arribar a Formentera el 1968 i que el 1969 ja n'hi havia 1300. A Eivissa, on la presència dels hippies també va ser important, encara s'hi fa el mercat des Canar, que conserva alguna cosa d'aquella època.
Pel règim franquista no eren ben vistos els joves que s'havien instal·lat a les illes, per això el 1970 en va fer fora 700 d'Eivissa i Formentera. En aquest moment també es va fer especialment intensa la pressió des del govern contra el consum de drogues, amb la creació de la Brigada Especial de Estupefacientes, la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación social i fins i tot una reforma del codi penal . Eren mesures preses contra la psiquedèlia, el tipus de contracultura que havia arribat amb els nous turistes, que denunciava el consum de drogues que es consideraven legals, com l'alcohol i les anfetamines, i proposava l'ús d'estupefaents de procedència botànica i i utilitzats històricament en ritus.

http://bloc.balearweb.net/post/86/8586- blog sobre contracultura fet des de les Illes Balears

Raquel Estrada Roig raquel.estrada@uvic.cat

llegir m�s

El rerefons de la revolta francesa

Darrera els moviments estudiantils del maig francès hi havia els fills de la burgesia que ho havien tingut tot i que omplien les universitats; estaven avorrits i descontents de tot. Un exemple n’era l’elitista Universitat de Nanterre on van començar els primers aldarulls.

Davant els fets i les protestes del estudiants el govern no podia negociar perquè no hi havia cap líder definitiu per fer-ho i tampoc demanaven res concret. Ni el mateix Daniel Cohn-Bendit s’esperava esdevenir un líder, ni que els moviments adquirissin tanta força: “tothom em preguntava com acabarà tot això? jo contestava: no ho sé” recordava posteriorment. Va ser líder “ perquè estava dient coses en el moment oportú i en lloc adequat” la resta ho van fer els mitjans: “Sóc un producte dels mitjans -deia- . M’anaven al darrera. Durant un temps vaig ser el nen mimat dels mitjans.”

Els fets van anar succeint sense cap mena d’intenció ni planificació ni tant sols els líders estudiantils tenien una ideologia comú: “no teníem res que ens unís –apuntava Cohn- Bendit – Jo no tenia res en comú amb ells . Jo era llibertari i ells tenien tradició socialista”. Les revoltes emanaven connotacions ideològiques ben diferents: per les parets hi havia pòsters de Marx, Lenin i Mao, i pintades de Trosky, Fidel Castro i Che Guevara; les banderes anarquistes onejaven junt a les del Viet Cong i es cantaven cançons com La Internacional i La Marsellesa, alhora. Una imatge de la confusió estudiantil.

Molts dels estudiants no sabien ni perquè es revoltaven. El cas era anar en contra de la policia de forma violenta i volien expressar-se lliurement. D’aquí que els carrers estesin plens de eslògans i cartells que sortien de les escoles d’art, corrien pamflets i es pintaven les parets amb grafits , poemes i rodolins. “El París d’aleshores era meravellós. Tot el món parlava” deia Eleanor Bakhtadze, una estudiant de Nanterre en 1968 ( Kurlansky, 2004) igual que altres companys seus. “El veritable sentit del seixanta vuit va ser la tremenda sensació d’alliberament, de llibertat, de la gent parlant en els carrers, en les universitats, en els teatres. Va ser més que llençar pedres. Es va refutar un sistema sencer d’ordre, de seguretat i tradició. Gran part de la llibertat d’avui va tenir els seus inicis en el seixanta vuit” (recorda Radith Geismar en una entrevista que Kurlansky li fa el 2002).

“Els estudiants volien un canvi de vida radical” deia en Dany posteriorment (Kurlansky, 1968); però De Gaulle continuava sense donar-li més importància de la que es mereixien “uns quants estudiants que no volien fer exàmens” i al poc temps anirien a dirigir les empreses dels seus pares.

A mitjans de juny els darrers estudiants que ocupaven la Sorbona van abandonar. A molts d’ells els van oferir contractes editorials aquell mateix dia. El primer que es va publicar van ser de fotografies, després en seguiren els llibres i entre ells alguns de Cohn-Benedit.

La revolució que volien els estudiants no va ser possible només una reforma. Les Universitats més democràtiques i més diàleg, molt materialisme i poc de l’espiritualisme que volien els estudiants. Es van contagiar de l’eufòria i exaltació d’estudiants d’altres països que tenien uns motius ferms i comuns, que els van defensar fins el final, fins i tot amb la mort. Van arrossegar i compartir els seus motius amb els treballadors i es van organitzar per no defallir en la lluita, com va passar a Praga el mateix any. Circumstàncies que no es van donar a França.

Bibliografia: Mark Kurlansky (2004); 1968
Podeu enllaçar amb "El maig francés" a http://mil968.blogspot.com/

Lurdes Albiac
lourdes.albiac@uvic.es

llegir m�s

L'empenta de la llengua al nord de Catalunya

Al nord de Catalunya, a les comarques de la Cerdanya, el Capcir, el Conflent, les Aspres, les Corberes, el Vallespir i el Rosselló, es parla el català anomenat septentrional o rossellonès, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, i d'una progressiva francofonització de la població, el francès es va convertir en la llengua molt parlada a aquestes regions. Per a donar un impuls al català l'any 1968 es va fundar l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans i el 1969 el GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) va organitzar la primera Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que es va fer a Prada de Conflent. La UCE, que ara presideix Joandomènec Ros, va passar una època de precarietat econòmica abans de 1985, quan el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Enric Casassas, va convocar intel·lectuals que hi estaven vinculats per a crear el Patronat d'entitats culturals i universitats. Avui encara existeix la Fundació UCE i hi ha diverses associacions que tenen com a objectiu la defensa de la llengua catalana a través de la seva introducció en el sistema educatiu en aquests territoris.

Raquel Estrada Roig raquel.estrada@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

La independència de les ONG's

A Catalunya i a Espanya les ONG’s que durant el règim franquista no depenien del govern o l’Església van veure cessada la seva activitat. Després la transició democràtica encara no els va donar cap impuls a causa de les tensions al govern. La majoria d’ONG’s catalanes vinculades a l’Església, segons dades de la Federació Catalana d’ONGD van ser fundades als anys 80, i d’altres que s’havien creat amb anterioritat van canviar la seva constitució en aquesta dècada. SETEM, per exemple, que va ser fundada l'any 1968, va esdevenir una associació civil tot i que és coneguda la seva vinculació amb l’Escola Pia. Per definició les ONG’s són organitzacions sense ànim de lucre que poden presumir d’independència governamental i que només busquen un protagonisme relacionat amb la causa per la qual fan la seva tasca, però això pot fer que la transformació que pretenen de la societat i les estructures de poder només sigui parcial o quedi moltes vegades silenciada.

Raquel Estrada Roig raquel.estrada@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

A casa nostra també tenim mites!

Què fot aquest boig parlant del Serrat si ja ho ha fet la seva companya de blog?
Bé, si es cert la Raquel Estrada ens ha parlat del festival d'Eurovisió del any 1968, i com Serrat no va poder anar pel rebuig de veure a un català cantant un tema en català!
Jo parlaré del Serrat cantautor, qui mitjançant les seves lletres intentava lluitar contra la repressió franquista.
Joan Manuel Serrat va ser perseguit pel règim franquista per les seves lletres i els seus comentaris. Compromès en el pensament ideològic i polític d'esquerres, el noi del Poble Sec ha cantat a poetes d'esquerres com Antonio Machado i Miguel Hernández.

A continuació trobareu una de Miguel Hernández cantades per Serrat: http://www.jmserrat.com/dat/0903.html

I un petit regal, la lletra que va dedicar Joaquin Sabina al dictador Francisco Franco.
Lletra de Adivina, adivinanza

Francesc Bacardit
francesc.bacardit@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

La mort d'un mite de la guitarra elèctrica

Jimi Hendrix (1942 - 1970) es considerat com un dels més grans guitarristes de rock de tots el temps. Hendrix atesorava un particular domini de la guitarra elèctrica amb la qual expressava amb gran destressa les seves emocions davant del públic.
Jimmy Hendrix va nèixer a Seattle, als Estats Units, i ja als 11 anys va aprendre a tocar la guitarra acústica, que més endavant la va canviar per la guitarra elèctrica amb la qual era el rei.
Hendrix era habitual consumidor de marihuana i de LSD, com la majoria de músics i artistes de l'època. L'Èxit de Hendrix no va començar als Estats Units precisament, sinó al Regne Unit, posteriorment gràcies a les seves actuacions esterlars, com les de l'any 1967 al Festival Pop de Monterrei, amb la crema de guitarra inclosa o la actuació magistral en el festival de Newport; però va ser sobretot a la seva intervenció en el Woodstock Music & Art Fair que es va celebrar per segona vegada consecutiva, on Hendrix es va fer famòs tocant la històrica versió elèctrica del himne dels Estats Units.
En el moment més àlgid de la seva carrera, la matinada del 18 de setembre de 1970 Jimy Hendrix va ingerir somnifers amb alcohol i va morir per aspiració de vomit.
Els mitjans de l'època van començar a difondre noticies com les que una altra estrella del rock havia mort per culpa de les drogues. Ja es sap, el mite de l'època de "Sexe, drogues i Rock and Roll"; però la mort va ser un terrible i llastimòs accident.

Francesc Bacardit

francesc.bacardit@alumnes.uvic.cat

llegir m�s

Mor Martin Luther King, el defensor del somni afroamericà
El 4 d'abril de 1968 va morir Martin Luther King, el més gran activista del Moviment pels Drets Civils dels Estats Units pels afroamericans i pel qual va obtenir el Premi Nobel de la Pau.
Luther King va organitzar manifestacions demanant pels afroamericans el dret al vol, el no a la discriminació, així com altres drets civils bàsics. Gran part dels drets exigits per King vàren ser promulgats en les lleis dels Estats Units.
Encara hi ha molts que s'enrecorden del famós discurs que va llegir davant del monument a Lincoln durant la manifestació a Washington pel treball i la llibertat a l'any 1963. Un manifest anomenat "I have a dream" (Jo tinc un somni).
King serà recordat en la història pel que va ser, és a dir un dels més grans i millors liders de la història dels Estats Units, defensant la raó per la qual tots som iguals tant per motiu de sexe, raça o religió, la justicia social.

Francesc Bacardit
francesc.bacardit@alumnes.uvic.cat

llegir m�s